L’àguila calçada (Hieraaetus pennatus) és una de les dotze espècies de rapinyaires diürns que nidifiquen regularment als Ports. El Parc Natural dels Ports fa el seguiment d’aquest rapinyaire des de 2003, quan es van censar 3 parelles. Des d’aleshores, i coincidint amb el procés expansiu de l’espècie a Catalunya, la seva població ha anat incrementant fins arribar a les 15 parelles censades que s’han mantingut des de 2015 fins el 2022, excepte el 2020 que se’n van censar 14.
Pel que fa a la distribució històrica, al 1963, Boer i Orden troben tres parelles en turons boscosos del sud de Tarragona. El 1978, Palacios cita un individu als Ports. A finals dels 70, una parella és controlada prop del límit de la província de Tarragona i després desapareix. El 1979, durant el primer període de recollida de dades de l’Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, es troba una parella a la part catalana del massís, al límit del Baix Ebre amb la Terra Alta. Al 1999 s’observa una parella fent vols nupcials al terme municipal de Roquetes. Totes aquestes observacions, van ser molt útils per localitzar noves parelles en estudis i censos posteriors.
Des de 2003, el Parc Natural dels Ports realitza un cens anual entre els mesos d’abril i agost que consta de tres visites al sector de cada parella coneguda. Al mateix temps, es prospecten altres possibles llocs de reproducció. Amb la primera visita es detecta l’arribada i l’establiment de la parella. A la segona, es comprova l’inici de la reproducció. A la tercera, es compten els polls de cada parella i s’extreu l’índex de productivitat.
Des de les 3 parelles localitzades el 2003, l’espècie ha colonitzat noves zones dins l’àmbit del Parc. L’increment més notable s’ha donat entre 2009 i 2013, passant de 6 a 13 parelles. La productivitat ha anat oscil·lant al llarg dels anys tot i que sembla que tendeix a disminuir, la qual cosa és esperable quan se saturen els territoris.
La productivitat més alta fou al 2006 amb 1,75 polls/parella; la productivitat més baixa fou la de 2018 amb 0,53 polls/parella. Al 2022, han volat un total d’13 polls, la qual cosa representa una productivitat de 0,87 polls/parella detectada. De mitjana, l’èxit reproductor o taxa d’envol (polls que volen/parelles que es reprodueixen amb èxit) és de 1,45 polls/parella. De 2003 a 2022 s’ha controlat l’envol d’un total de 186 polls.
Un dels factors causants de les oscil·lacions en la productivitat podria ser meteorològic. Les pluges a principi de temporada signifiquen més disponibilitat d’aliment; per això augmenta la mida de la posta. En canvi, les pluges en el període de creixement dels polls dificulten l’obtenció de preses repercutint negativament en la productivitat (Díaz, 2005). Un altre factor negatiu pot ser d’origen antròpic. Les molèsties causades per les activitats forestals durant la temporada de cria afecten la mida de la posta i la productivitat i propicien el canvi de niu per a l’any següent (Martínez, 2002). Al 2018, una de les possibles causes de la baixa productivitat podria haver estat les condicions meteorològiques durant la primavera, amb dies de pluja i una nevada tardana.
Amb el seguiment anual de la població de calçades del Parc s’obté informació acurada i molt valuosa per tal de realitzar accions de conservació preventiva. D’aquesta manera l’òrgan gestor del Parc té en compte la distribució de les àrees de cria per tal de condicionar els informes i autoritzacions d’activitats que es desenvolupen a l’interior de l’espai natural i que podrien afectar l’espècie.
