L’Entorn

Els hàbitats dels Ports on la calçada prefereix nidificar són els boscos de pi roig (Pinus sylvestris) calcícoles meridionals, amb un total de 10 plataformes de nidificació. Segueixen els boscos de pinassa (Pinus nigra) de muntanyes mediterrànies meridionals, amb 9 plataformes. Només trobem 2 plataformes en boscos de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc de màquies o garrigues d’alzinar o de carrascar i 1 en un bosc de ribera damunt d’un xop (Populus nigra) on no s’hi ha pogut confirmar mai la reproducció. Per tant, les pinedes de pinassa i pi roig són el seu hàbitat de nidificació predilecte.

Majoritàriament, trobem aquest tipus de bosc en alçades compreses entre 900 m i 1200 m. Cal dir que aquest seguiment s’ha realitzat dins els límits administratius del Parc i és molt possible que aquestes dades de preferència de l’hàbitat, variïn segons l’àrea estudiada. La distància més pròxima entre plataformes de nidificació de parelles diferents és de 750 m i hi ha una zona del Parc on 5 parelles nidifiquen molt pròximes unes de les altres de manera que formen una colònia laxa.

Poll volander en la seva àrea de nidificació. Foto Joan Mestre
Poll volander en la seva àrea de nidificació. Foto Joan Mestre

Pel que fa a les orientacions dels nius, 9 plataformes tenen una orientació nord-oest; 5 s’orienten al sud-est; 3 cap al nord-est i 1 cap al sud-oest. Cal afegir que l’única plataforma amb orientació sud-oest i una altra de les plataformes amb orientació nord-est corresponen a parelles que també tenen plataformes amb orientacions nord-oest. A més, hi ha 4 plataformes que estan situades en zones planes. Segons aquestes observacions de 2013 i els resultats d’altres estudis sobre la selecció de l’hàbitat, l’àguila calçada mostra una lleugera preferència per les orientacions cap al nord (BOSCH; BORRÀS; FREIXAS, 2005).

Diversos factors poden determinar la tria de l’orientació del niu com la proximitat de zones de boscos madurs o de zones amb alta cobertura que confereixen al niu una major protecció a les condicions climàtiques i meteorològiques adverses (MARTÍNEZ, 2002). Aquestes zones, normalment són obagues forestals més frondoses que a l’estiu protegeixen els polls de la insolació i de les altes temperatures.

[Dades extretes de l’article: BAIGES, C. (2014). Més de 10 anys de seguiment de l’àguila calçada al Parc Natural dels Ports. Cingles, 4:7-11. ]

Anuncis